Soc un artista fotogràfic establert a Londres la pràctica del qual explora la identitat, la memòria, el llenguatge i les relacions humanes a través de la fotografia, els processos fotogràfics alternatius i les obres de tècnica mixta.
Tot i que el meu treball té les seves arrels en la fotografia, va més enllà de la superfície fotogràfica, tractant la imatge com un objecte material que es pot fragmentar, superposar, incorporar i transformar.
El meu treball ha estat reconegut pel premi Portrait of Britain del British Journal of Photography els anys 2019 i 2021 i s’ha exposat al Regne Unit i a Europa, incloent-hi el London Cluster of Photography and Print, el Festival Surreal and Creative Photography a França i ImageNation Paris. Visc i treballo a Londres.
La meva experiència al curs del Diploma ha estat senzillament excepcional. L’àmplia varietat de materials educatius i tècniques abordades m’ha ajudat a ampliar els meus horitzons i els meus coneixements. El curs és alhora informatiu i inspirador.
Valoro especialment l’oportunitat de parlar sobre la meva pròpia pràctica durant les trobades mensuals, així com el suport continu disponible de manera regular. La combinació d’aprenentatge estructurat, exploració creativa i comentaris constructius ha fet del curs una experiència enriquidora i gratificant.
Projecte Destacat
La meva pràctica té les seves arrels en la fotografia, però va més enllà de la imatge fotogràfica. Tracto la fotografia com un punt de partida més que no pas com un objecte acabat, utilitzant processos de superposició, fragmentació, incorporació i intervenció material per transformar les imatges en obres físiques que existeixen entre la fotografia, l’objecte i l’artefacte.
M’interessa com es construeix la identitat a través de les nostres trobades amb els altres. Influït per la noció de Witold Gombrowicz segons la qual la forma ens és imposada, exploro les maneres en què estem contínuament modelats per les expectatives externes, els rols socials i les relacions personals. La identitat, en aquest sentit, mai no és fixa, sinó que es negocia, es representa i es transforma constantment.
La materialitat té un paper central en aquesta investigació. Tant si treballo amb cianotípia, suports artesanals fràgils, transferència d’imatges o materials trobats, utilitzo el procés com una metàfora de la memòria, la transformació i la inestabilitat de la percepció.
En última instància, el meu treball planteja una pregunta senzilla però persistent: on acaba el jo i on comença la forma imposada?
