Irene Bengoechea
@lacasademasabajo
Irene Bengoechea, natural de Navarra, viu i treballa a Brussel·les.
Artista visual amb formació en Disseny d’Interiors, Arquitectura Efímera i Fotografia Artística.
La seva trajectòria professional i acadèmica l’ha portat a fusionar l’espai amb la imatge, buscant sempre expandir la fotografia cap a l’àmbit instal·latiu.
Ha participat en exposicions a Espanya i Bèlgica, tant col·lectives com individuals.
El meu pas per Àgora està sent un procés d’obertura i diàleg; un espai on l’experimentació tècnica es troba amb la reflexió conceptual.
L’intercanvi amb altres artistes i l’oportunitat de conèixer en profunditat els seus processos de treball han estat fonamentals per ampliar la perspectiva de la meva pròpia obra. Comptar amb el feedback constant d’aquesta comunitat m’està permetent aprofundir en la llibertat de l’error i en l’evolució del meu propi llenguatge visual.
La meva pràctica se centra en l’exploració de la memòria, la identitat i el pas del temps, entenent la imatge com un espai viu que permet reinterpretar el record i l’experiència emocional. A través de la fotografia analògica i de processos experimentals, busco rescatar històries latents per donar-los una nova dimensió física i conceptual.
El meu enfocament fusiona la fotografia amb la intervenció manual; tècniques com la pintura amb aquarel·la sobre la imatge, la manipulació d’emulsions de Polaroid o el collage em permeten reinterpretar el record i transformar la presa original en quelcom més imaginatiu i introspectiu. Aquestes accions converteixen la fotografia en un objecte únic que em permet portar l’obra cap a l’àmbit instal·latiu, explorant la seva relació amb l’espai més enllà del marc convencional.
Aquesta recerca també està vinculada a una consciència ecològica, en què prioritzo l’ús de processos sostenibles i la reutilització dels materials generats durant els processos de recerca i experimentació. Abraço l’“error” i les restes que es generen en els processos creatius com una part fonamental de l’obra, reivindicant la bellesa de l’inacabat i la transformació constant de la matèria.
Projecte Destacat
Guenduláin: arqueología sensible
Aquest projecte neix del camí que recorro entre el poble on vaig créixer i Guenduláin, el lloc on va viure la meva família, ara abandonat, a Navarra.
Aquest trajecte es converteix en un ritual per no oblidar aquells que ja no hi són, transformant el dol en un procés de sanació i acceptació de la nostra pròpia finitud com un cicle natural de retorn a la terra.
El viatge culmina en l’arbre on antigament hi havia la granja de la meva família i on avui reposen les cendres dels meus éssers estimats.
Davant l’absència d’un arxiu físic o de relats del lloc, aquest recorregut és un acte de permanència: si deixo de caminar per aquest sender, la natura devorarà el poble i el rastre de la meva història desapareixerà completament.
A través d’imatges analògiques i de la seva intervenció, capturo la fragilitat d’aquest paisatge, emulant la degradació del temps.
Aquest projecte es projecta cap a una instal·lació sensorial en què l’espectador és convidat a recórrer aquest paisatge, habitant el silenci i la presència d’allò que ja no hi és.
