Wilting, una exposició de Alena Solomonova

Cada obra es basa en una foto impresa: un autoretrat, sobre el qual es col·loca un vidre amb una substància aplicada que distorsiona la foto. També en cada foto hi ha una part d'una planta seca.

El projecte explora el tema del marciment i el desig de preservar la joventut. Les flors i plantes seques en cada foto simbolitzen el procés natural de marciment, reflectint no només l'envelliment físic, sinó també emocional, l'acumulació d'experiències i la transformació interna. Les plantes són seques i sense vida, però encara tenen bellesa. Són belles en la seva forma congelada, però al mateix temps molt fràgils.

La superfície borrosa, coberta amb diferents substàncies, serveix com una metàfora dels intents moderns d'ocultar les empremtes del temps. És un suggeriment als filtres de les xarxes socials, el retoc i les màscares que fem servir per ajustar-nos als estàndards de bellesa i evitar acceptar els canvis en la nostra aparença.

La borrositat també afegeix una sensació d'efimeritat, fragilitat i desengany, ressaltant que aquests intents només creen temporalment una il·lusió, sense cancel·lar la realitat. En crear aquests retrats, parlo amb mi mateixa sobre el que significa envellir, canviar, deixar anar l'antiga jo. I intento aprendre a veure la bellesa en aquests canvis, com una flor seca que explica la seva pròpia història.

Per a més informació, cliqueu aquí.