Caroline Roberts explora la relació incòmoda entre els humans i el món natural. Utilitza una barreja experimental de processos sense càmera, escollits per la seva inherent imprevisibilitat. Caroline interromp i expandeix els límits dels seus processos, enfrontant el descobriment científic amb l'exploració orgànica, dues cares de la mateixa necessitat d'examinar el món. La seva pràctica està fonamentada en proves obsessives, reflectint els nostres intents humans d'entendre i controlar la natura.
Les exposicions individuals i col·lectives de Caroline s'han realitzat en museus, espais d'art i galeries als Estats Units i Europa. Nascuda al Regne Unit, viu i treballa a Houston, Texas.
Vaig fer la classe de Seguiment de Projecte d'Àgora amb Pablo Giori a la primavera del 2024. Els comentaris i preguntes d'en Pablo i dels meus companys de classe em van aportar més claredat sobre el meu projecte i noves maneres de parlar-ne. L'enfocament del curs funcionava tant per a projectes en curs com per a aquells que ja estan llestos per ser exhibits.
Les consultes d'en Pablo, que envia a l'inici del curs, ens van mantenir centrats en els conceptes de la nostra feina. Tenir les preguntes davant meu mentre preparava la presentació i les meves notes em va resultar molt útil. Vaig guanyar molta confiança a l'hora de parlar sobre el meu projecte quan el presentava als meus companys. Els comentaris i observacions d'en Pablo i dels altres participants em van ajudar a centrar-me en les parts del projecte que resultaven especialment interessants per als altres. És fàcil quedar atrapat en el procés i la feina; aquesta classe em va recordar que l'espectador també forma part de l'obra.
Va ser especialment útil participar en un curs on tots els participants pensen i treballen de manera experimental. Com que tothom comprèn els processos dels altres, la discussió es pot centrar en l'obra i els conceptes, qüestionant com el procés podria donar suport i aprofundir encara més el treball.
Hi va haver molta interacció i ens van animar a compartir les nostres opinions. Això ens va ajudar a pensar com a comissaris sobre el projecte dels altres i a començar a veure les nostres pròpies obres des d'aquesta mateixa perspectiva.
Projecte
Destacat
Museum of Stones tracta sobre les petites pedres que recollim i portem amb nosaltres com a talismans d'un lloc i moment específic. Col·locades al voltant de les nostres llars, es converteixen en contenidors de records. Recollir pedres és una manera de donar-nos permís per prestar atenció al món que ens envolta.
Cada forma és una interpretació d'una roca real que he trobat a la natura. No estic documentant aquestes roques, sinó utilitzant-les per connectar els records de roques amb els meus. Així, esdevenen portals entre les nostres pròpies experiències viscudes.
Museum of Stones és una exhibició de fotografies sense càmera, realitzades utilitzant processos alternatius que combinen cianotips, quimigrames i impressions de lumen. Utilitzo aquests processos perquè creen la textura visual de la superfície d'una roca. El flux dels cianotips, l'aigua i diverses sals imiten la sedimentació i la formació de roques. El procés és un delicat equilibri entre el caos i el control, i és un paral·lel amb la manca de control que els humans tenim sobre el nostre propi món.